A trenc d’alba

Francesc Aracil

En la nostra història recent, la dècada dels anys 30 del passat segle va ser un període fascinant i tràgic alhora, i decisiu per als anys que vindrien després. Des de la recent transició política espanyola han sigut molts el autors que s’han aproximat a aquells anys convulsos que veieren el pas de la monarquia a la II República espanyola, la Guerra i la primera postguerra. Uns fets i uns anys que han estat objecte d’atenció i que han donat lloc a la publicació de material literari divers: novel·les , memorialística, assajos, però també pel·lícules i fins i tot novel·les gràfiques. S’han bastit nombrosos relats en diferents gèneres que intenten explicar  el què i el perquè d’aquell remolí de fets, persones i imatges. El llibre que ens ocupa, A trenc d’alba,  és una aportació valuosa en eixa línia, perquè, quan sembla que ja està tot dit i contat, sempre pot aparéixer una nova veu, un testimoni inèdit, que descobreix una cara desconeguda d’eixe poliedre complexe que és aquella dècada de 1930 a 1940. Es tracta d’un relat, escrit en primera persona, de la infància i l’adolescència d’un jove valencià, Agustí Colomer Belda, nascut en 1921. L’autor del llibre és el seu fill, Agustí Colomer Ferrándiz, difusor entre nosaltres del personalisme, autor de diversos assajos sobre història política valenciana i director de la col·lecció Rent, de literatura religiosa en valencià, publicada per l’editorial Denes. L’autor ha bastit el relat a partir del testimoni oral de son pare -que pel que es veu mantenia una memòria molt viva d’aquells anys-  i dels documents per ell conservats. La narració té un ritme i una frescor que, als ulls del lector, la fa autobiogràfica. L’entorn familiar del protagonista és representatiu d’un sector de la societat valenciana d’aquell temps: una família obrera de les comarques centrals, d’una vivència cristiana sincera, lliurada fidelment  al treball i caracteritzada per l’optimisme i l’honradesa. El  jove Agustí naix a Bocairent, però, en ser acomiadat el pare per participar en una vaga, la família emigra a Alcoi, on s’afanya, com tantes altres famílies, per guanyar-se la vida i tirar endavant. Ens trobem, per tant,  davant d’un adolescent que s’aboca a la vida en els carrers costeruts de l’Alcoi industrial i proletari. En el llibre apareix el característic costumisme local de llavors, el món dels aprenents de les fàbriques, del treball fet a casa per les dones, les activitats de promoció de la joventut obrera que organitzaven els salesians…  Agustí té 10 anys quan es proclama la República i poc després abandona els estudis i enceta la seua vida laboral, com tants de la seua edat, fent de grum en un hotel, però aconsegueix l’oportunitat d’accedir a una experiència pedagògica única:  l’Institut Obrer de València. Una institució estel·lar de la València republicana, tan valuosa com efímera, però que va marcar a tots els alumnes que hi passaren. Aquells anys viscuts a València, lluny de la família, li posaran en contacte amb experiències i persones ben especials, més per a un jove provinent de comarques. La guerra i el seu terratrèmol d’esdeveniments l’atrapa i el fa una víctima més. Trencament de perspectives i un nou escenari de pau on impera el maniqueisme de la societat postbèl·lica, amb el qual no s’identifica. El relat acaba amb el protagonista amb 19 anys, enfrontat a la paràbola que ha traçat la seua vida i a la necessitat, imposada, de tornar a començar.

A trenc d’alba ens ofereix un relat existencial exposat amb una claredat i una immediatesa que ens abstrauen dels aspectes de recreació literària que sens dubte hi ha. Escoltem la veu del jove Agustí, que ens confia els seus pensaments. El relat, àgil i fluid, és seguit pel lector des de la posició omniscient d’aquell que ja coneix l’esdevenir històric dels fets, però també amb el descobriment de les emocions que bateguen en l’ànima del protagonista.  Ens trobem amb una aportació literària ben valuosa perquè ens acosta a aquells anys conflictius, i potser mitificats, amb una mirada pròpia, transversal, distanciada de maniqueismes i de maximalismes, una mirada matisada, amb moltes tonalitats de gris, que segurament enriquirà la visió d’aquells anys dramàtics.

Títol: A trenc d’alba

Autor: Agustí Colomer

Editorial: Viena Edicions

Any: 2015