La revista degana en valencià

Ana Penyas: consciència del dibuix

Les il·lustracions d’Ana Penyas tenen el gust de les coses que s’assaboreixen pausadament. La seua obra mostra una habilitat deliciosa a l’hora de convertir la ciutat en l’escenari principal de la imatge en la qual les accions dels habitants són els protagonistes absoluts. Així, d’una manera tan suggeridora com amable, aquesta il·lustradora valenciana, com si d’un homenatge es tractara, tot evitant les estridències i la grandiositat retrata l’entorn, els barris, els veïns i, en definitiva, totes aquelles resistències diàries que, invisibles, mantenen viva l’essència col·lectiva d’un lloc. Consegüentment, observar-ne les il·lustracions resulta senzillament captivador, fins i tot quan hi apareix la ironia i la crítica. Perquè, sí, de vegades, i sense fer soroll, també hi és present.

Tot i que el seu nom ja ressonava amb força pels cercles artístics del moment, el fet d’haver estat recentment la guanyadora de la setena edició del Catálogo Iberoamérica Ilustra, un prestigiós certamen internacional en el qual ja havia rebut una menció especial el 2015, la posiciona, encara amb més força si cal, dins del món actual de la il·lustració valenciana. És per això que, juntament amb la representació d’entorns i personatges entranyables que, alhora, ens són tan familiars, les il·lustracions presenten altres qualitats com ara el domini tècnic, l’ús particular del color i el sentit de l’humor, cosa que la situa, sense dubte, en un graó artístic de gran qualitat; una posició que ha consolidat merescudament al llarg d’una prometedora i, a hores d’ara, encara curta trajectòria professional.

Aquest dibuix tan personal amb què li agrada presentar imatges que conviden a parar-se i reflexionar és, precisament, el que defineix les il·lustracions d’«Aquí y en otro lugar», una exposició que planteja aspectes d’interés com ara la gentrificació i la memòria històrica que el mes de juny va presentar a la llibreria-galeria Estudio 64 del barri valencià de Benimaclet. Juntament amb aquesta mostra, el seu estil particular es deixa veure també en altres treballs com ara la col·laboració en el projecte Refugi Il·lustrat que va organitzar la darrera primavera l’associació d’il·lustradors APIV, entre altres més.

Tot i això, l’exploració plàstica de Penyas no s’exhaureix en les il·lustracions aïllades, sinó que la recerca d’universos visuals personals arriba fins i tot a l’àmbit de les publicacions amb obres com ara Estamos todas bien i Tal vez mañana, dos còmics que de segur despertaran la curiositat dels lectors ja que narren diverses vivències personals del dia a dia de les seues dues àvies. Tots dos, a més, destaquen per la capacitat narrativa a l’hora de crear històries basades en la quotidianitat no sols amb imatges, sinó també amb el complement del text. L’arribada amb impaciència de moltes més il·lustracions, exhibicions i llibres d’aquesta autora més que emergent està, per tant, totalment justificada.

Article publicat al nº418 (setembre 2016). Ací pots fer-te amb un exemplar