Tens 0 productes a la teua cistella
Entre els anys 1914 i 1936 del segle passat, una revista va triomfar entre les classes populars d’Alacant: El Tio Cuc. Al damunt d’un globus, el Tio Cuc, «diputat per El Rebolledo, defensor de la xusma i la gent de tro», acompanyat pel seu nebot Cuquet, analitzava lúcidament tot el que es coïa a la ciutat. Creada per Josep Coloma, satiritzava la societat alacantina, i a més ho feia en la llengua del poble, el valencià. La Guerra Civil i la mort al novembre de 1936 del seu redactor i editor, Josep Coloma, feren emmudir El Tio Cuc. Fins a 2011, quan un grup de persones de diversa procedència però amb el mateix sentiment d’estima pel valencià vam decidir portar endavant un nou projecte cultural a Alacant: el Casal Popular Tio Cuc.
L’any 2009, un xicotet grup que ens coneixíem de la lluita social i política a Alacant posàrem en comú la nostra preocupació per la falta d’un espai que fóra capaç d’aglutinar iniciatives en defensa del valencià a la ciutat. El Casal Jaume I havia tancat les seues portes uns mesos abans, després d’anys de decadència, i la Generalitat Valenciana havia clausurat en 2008 les emissions de TV3; és en aquest context que valorem que calia fer un pas endavant ja que els pocs espais de socialització i organització dels catalanoparlants s’anaven esvaint, i que la magnífica feina d’Escola Valenciana resultava insuficient.
Al llarg de dos anys de feina prèvia, reunions i entrevistes, es van concretant els futurs eixos de treball del Casal, el model de funcionament i la voluntat d’incidència en aquesta ciutat tan desmemoriada i desarrelada. No és debades que optàrem per l’irreverent, satíric i mordaç Tio Cuc per a batejar el nou projecte. L’experiència acumulada, així mateix, ens va donar les claus de com havia de ser el model de gestió del nou projecte: assembleari i autogestionat, horitzontal i participatiu. No volíem dependre econòmicament de ningú, només de la nostra pròpia capacitat, i volíem que les decisions foren consensuades, analitzades, debatudes i posades en pràctica per tota la gent que formàvem part del projecte.
El 2011 hi havia tantes coses a fer, i en 2016 encara tenim tantes coses pendents, que decidírem començar per tres eixos de treball. Volíem abastar-ho tot, però sabíem les nostres limitacions i que no canviaríem la realitat d’Alacant per obrir un local. Així que vam començar, modestament, per impulsar la Cultura Popular, la Memòria Històrica i la Llengua. Així, en majúscules, perquè l’esforç era i és enorme. En aquests cinc anys de vida, al Casal Popular Tio Cuc s’han desenvolupat centenars d’actes: concerts, recitals, conferències, homenatges, projeccions, contacontes, teatre, ballades, exposicions, cursos, tallers i un llarg etcètera que han vinculat milers de persones. Fruit de tot això, el passat 22 d’octubre vam rebre un fantàstic regal: a les activitats del cinquè aniversari vingué un munt de gent a passar-ho bé, ajuntar-se, gaudir i a transmetre la seua energia. I al novembre, un premi, atorgat per les companyes d’El Tempir d’Elx, en reconeixement a la nostra trajectòria. Però si estem ben satisfetes d’alguna cosa és d’inaugurar el Casal per l’octubre de 2011 a la plaça dels Cavalls, en record de Miquel Grau; i de tornar cada any a retre-li homenatge en nom de la veritat, la dignitat i la justícia. De continuar la feina, cada dia, amb amor, companyonia, comprensió i creativitat.
Article publicat al nº 421 (desembre 2016). Ací pots fer-te amb un exemplar
