La revista degana en valencià

Francesc Burguera: un homenot

En el número 192 de Saó, de l’any 1996, Francesc Burguera va escriure un article que portava per títol «Vicent Ventura, un homenot». Jo hui em copiaré el seu títol.

La darrera vegada que vaig parlar amb Francesc Burguera fou per telèfon per a demanar-li l’article mensual que ens preparava per a Saó. Em va dir: «Vicent, estic major i malalt. Ja mire el que puc fer, però…». Quedàrem que faria el que poguera. Jo era conscient que per a qualsevol revista era un luxe publicar els articles d’una persona com ell.

Abans, però, fa ja unes quantes dècades, quan treballava al Congrés dels Diputats i Diputades, el vam visitar l’Emili Marín i jo. Volíem que ens ajudara, que ens fera d’ambaixador que ens permetera d’entrar a més d’un despatx d’aqueixos que costa molt aconseguir que la porta s’òbriga. Dinàrem al menjador del Congrés i acabàrem la vesprada a casa de Manolo Vicent, aquella que tenia molt a prop d’unes famoses torres.

Tal vegada Paco era, a més d’una bona persona, un gran ambaixador del poble valencià. Quan estava a casa nostra ho va intentar de diverses maneres sense aconseguir un èxit polític massa gran, tot cal dir-ho. Després, a la Colla del Tirant que tenien a Madrid, mirava de fer que no oblidaren el país la gran colla de valencians i valencianes que vivien a la Meseta.

Paco sempre ha basat el seu treball en les paraules. De segur que era ben conscient del valor de la paraula, creia en el seu poder transformador i fins i tot revolucionari. I de segur que sempre ha estat convençut que calia treballar i ajudar. Per això ens donava una maneta a nosaltres, com a qualsevol que tocara a la seua porta.

I deixant de banda les interferències, de segur que se n’ha anat amb la satisfacció de veure que al seu país, a la seua terra, el PP ja no hi governa. S’havia pogut tallar aqueixa palla que havia arrelat a casa nostra i que no ens deixava respirar com a valencians. Però més content encara se’n deu haver anat veient com el president de les Corts Valencianes ja no diu perla ni té nebots amb negocis de construcció. Ara li diuen Enric Morera, parla valencià i té un passat, un present i un futur. Per cert, quines paraules més boniques i sentides va dir Enric en l’acte de l’Ajuntament de Sueca. I estarà esperançat, de segur, de veure persones que estant ideològicament molt properes a ell, veient que ara tenen grans responsabilitats de govern.

És per això que cal continuar la tasca i el compromís de Paco Burguera, ara més que mai. I hem de fer nostra la confiança seua en la paraula, en les paraules. I també en el treball diari, que és l’únic camí que ens permet fer realitat els somnis que s’han perseguit durant tants anys i per tantes persones.

Paco, gràcies per tot, i tant de bo tinguem el seny necessari per a continuar la tasca i no fer malbé una experiència tan perseguida: aconseguir el govern de la Generalitat.

 

Vicent Boscà. Director de Saó

Article publicat al nº 409, corresponent a novembre de 2015. Ací pots fer-te amb un exemplar