El recompte, o part, d’una vida

Anit es va presentar a Torrent el llibre «Inventari de fragilitats» el poemari guanyador del  18è  Premi de Poesia Jaume Bru i Vidal que convoca l’ajuntament de Sagunt i que  ha estat publicat per l’editorial Onada dins de la seua col·lecció  de poesia.

Aquest segon llibre que ens entrega Jesús, com el títol diu, és un recompte, un repàs personal per unes vivències molt íntimes, fonamentades en l’amor  i en el pas del temps com a erosió, com a consciència i assoliment d’una humanitat que ens obliga al preu inevitable de mirar enrere i trobar-nos en les cendres d’allò que fórem. Ens parla de la rutina, de l’esvaïment de l’amor sotmès al temps i el costum. Hi ha un regust amarg, una decepció a la que sempre queda l’eixida de la paraula com a acusació i cant, com alliberament que es fa palès de la fonda interiorització del dolor. Pot ser també hi ha un amagat adéu a la força de la joventut, un voler retrobar la puresa dels moments, un desig d’amor que es creix amb el desig present d’aquell record.

És un enyor conscient de la seua impossibilitat i vers a vers, Jesús acaba per acceptar-la, el sentit del text canvia, canvia, com canvien tantes vegades les situacions vitals, i així l’autor retroba la pau i la fe i aquest Inventari de Fragilitats acaba amb alegria, amb llum, amb esperança, amb certesa, amb poemes d’amor que ens fan somriure, que ens ressusciten una tendresa, una innocència jove i antiga, que ens posen contents, que ens fan creure en la vida i en que sempre hi ha una sortida als mals moments.

En conclusió, reflexió i ganes de viure, un poemari com una parada en el camí, parada que tots fem d’una manera més o menys conscient, una mirada enrere necessària per a deixar que la pols del record es faça solatge.

No és certament un llibre d’amor o desamor a l’ús, ens mostra la originalitat manifesta d’un saber reposat, la barreja de la literatura i de l’experiència, el suc destil·lat del pensament i de l’emoció amb el filtre del treball que tota bona poesia ha de tindre per a ser-ho. En alguns poemes es nota la influència de les lectures dels  autors clàssics, buscada en la cita de personatges de la tradició grecoromana.

L’autor treballa el llenguatge amb mestria, aquella que fa que el text resulte harmoniós a la lectura i ens arribe endins com una gran avinguda de bellesa i de idees, que ens parla de tu a tu i en la què sovint sembla que Jesús estiguera assegut  davant nostre en conversació d’amic.

Sincerament vos recomane que no deixeu de llegir-lo.