La festa d’Algemesí

Les danses i els rituals que el poble d’Algemesí dedica a la seua patrona la Mare de Déu de la salut  son encara un grans desconeguts per a la majoria dels valencians. Tots tenim a la retina la imatge de les torres de la muixeranga i en l’oïda el to ancestral de la seva melodia, però la celebració va molt més enllà, ja que presenta un retaule humà de tradició, fe i cultura, amb matisos i emocions indescriptibles.

La Unesco, en la seua VI reunió intergovernamental celebrada a Bali (Indonèsia), li va atorgar a aquesta tradició centenària la categoria de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat; i al seu expedient defineix la festa amb el següent text:

 Celebració de gran participació popular d’origen medieval (1.247) que se celebra a Algemesí el 7 i el 8 de setembre. Els seus rituals, transmesos de pares a fills, cristal·litzen en una sèrie de manifestacions diferents: expressions orals (teatre), música (63 composicions), danses i representacions amb reminiscències de cultes romans, cristians, musulmans i jueus; cultures que van entreteixir l’essència d’esta terra i que es materialitza en la creació dels instruments musicals, en la inspiració de les melodies i en la variada indumentària utilitzada en la festa.

La música de dolçaina i tabal, les composicions orquestrals que acompanyen les torres humanes de la muixeranga i a les danses de bastonets, pastoretes, carxofa, arquets, llauradores i tornejants, recreen  i estimulen la memòria col·lectiva, tot transmetent missatges comuns i universals de sentiments visuals i sonors de gran plasticitat.

Durant la celebració Algemesí es transforma en un museu viu de la tradició valenciana i mediterrània amb l’entramat social de fe i cultura que comprenen les celebracions litúrgiques, el paisatge sonor de les campanes i l’entorn monumental del segle xvii on es realitzen les desfilades processionals amb la participació de més de 1.400 figurants.

Compromís social, transmissió i recreació. La festa és el principal monument del patrimoni immaterial d’Algemesí, Els seus habitants la viuen i senten intensament, no sols cada mes de setembre, sinó  al llarg de tot l’any, basant-se en un pilar fonamental: la força invisible de la tradició i la integració social de tots els participants. Els algemesinencs no viuen la festa com un espectacle ni realitzen els seus rituals amb l’única finalitat de ser contemplats: els materialitzen perquè així s’ha tramés d’avis a nets; i aquest  ha estat, sense dubte, el principal suport de la seua continuïtat.

La nota més rellevant n’és gran participació i implicació popular a través del teixit associatiu que requereixen els rituals. Els gremis, les nissagues familiars i les colles d’amics, base de les antigues danses als segles XVIII i XIX, es van anar  transformant amb els canvis del segle XX propiciant una obertura dels participants a altres àmbits socials i laborals. Els rituals que requereixen un nombre determinat de persones presenten una llista d’espera, antigament transmesa entre els agents abans citats , però que en l’actualitat està oberta a la totalitat de la població.

Els rituals amb nombre indeterminat estan experimentant un increment considerable de participants (dolçainers, muixeranga, llauradors, cor), la qual cosa ha propiciat un associacionisme regulat per reglamentar la seua preparació i compromís.

Els integrants dels rituals: música, dansa, representacions i expressions orals.

 Els tres seguicis processionals i els rituals complementaris que configuren la festa els dies 7 i 8 de setembre presenten, en una única celebració, tots el dominis patrimonials que requereix  la Unesco. Cadascun d’ells, per separat, podria aspirar a ser declarat patrimoni immaterial.

Rituals complementaris:

La Vespra:
A les 00,00 hores del 7 de setembre,  “La Nit del Retorn” anuncia la festa amb el volteig general de campanes des de la torre de la Basílica de Sant Jaume i tots els campanars de la ciutat. El gremi de campaners  repeteix  el volteig cada hora fins al clarejar del dia.

Al capvespre, a la Basílica s’interpreta des de 1610 el cant de vespres i, tot seguit  es realitza el volteig general de campanes conegut com “Repic de la Xiribía” que dona part al primer dels 3 seguicis processionals que es repetiran al matí i la nit del 8 de setembre.

Les tres processons constitueixen l’eix principal de la festa, amb dues parts diferenciades: la profana i la religiosa. Encapçalant les desfilades  apareixen els misteris i martiris:  breus peces teatrals en valencià interpretades per xiquets i xiquetes que escenifiquen el Misteri d’Abraham, la temptació d’Adam i Eva, la vida de Santa Bàrbara, Sant Bernat i l’ advocació de la Mare de Déu.

La muixeranga inicia la part de les danses. Vora tres segles d’història i una important càrrega simbòlica han fet de la muixeranga d’Algemesí la imatge més coneguda de la ciutat. Es tracta d’un grup cerimonial estructurat en dues colles: la Muixeranga i la Nova Muixeranga, que evolucionen al so de dolçaina i tabalet, construint una sèrie de quadres plàstics amb significació profana i religiosa, i que culminen en l’alçament de les conegudes torres. La primera notícia documental sobre l’aparició de la Muixeranga data de 1733, però la seua existència es pressuposa molt anterior.

La Música de la Muixeranga presenta dues tonades bàsiques: Muixeranga i Florete. La primera acompanya l’alçada de torres, la segona, el ball. Una tercera, Dies irae, es fa sonar en la figura de l’Enterro. Solemne i cadenciós, el so de la Muixeranga ha estés la seua càrrega simbòlica més enllà d’Algemesí fins a arribar a convertir-se en patrimoni cultural de tots els valencians.

Els bastonets: El fet guerrer apareix en moltes de les danses rituals valencianes. Conegudes com de bastons o paloteig, les d’Algemesí destaquen entre les altres per mostrar una trepidant velocitat d’execució en cadascuna de les seues evolucions. Els dansadors, en nombre de huit, abillats amb una curiosa indumentaria de tradició greco-romana, colpegen rítmicament planxes i bastons. Interpreten 20 coreografies acompanyades d’altres tantes partitures.

La carxofa:  La manufactura de la seda, molt arrelada a  Algemesí i origen de la seua riquesa durant el segle xvii, es reflecteix en esta dansa de teixidors. És pròpia de xiquetes, que evolucionen teixint les seues coloristes cintes al voltant d’un pal rematat per la figura d’una carxofa, fruit de la terra, que, en acabar la dansa, obri els seus fulls deixant en llibertat el vol emblemàtic d’un colom.

Els arquets: La dansa dels Arquets junt amb la Carxofa,  passa per ser una de les danses processionals més populars del costumari valencià. Ací, les xiquetes, de blanc, símbol de puresa, evolucionen rítmicament amb un arc de colors en les seues mans.

Les pastoretes:  En la nostra tradició cultural és habitual la presència de motius pastorívols. Xiquets i xiquetes entre tres i set anys, se sumen a la festa. Dos xiquets més, a manera de figura simbòlica, encapçalen la dansa; són el rei i la reina dels pastors i representen el poder reial. Realitzen 6 tipus de danses.

Les llauradores: Abans de la Creu Major i acompanyats per instruments de metall (vent) hòmens i dones, en un nombre indeterminat de parelles, ballen les 6 danses abillats amb la rica indumentària valenciana del segle xviii.  Aquesta habitual dansa de carrer en tants pobles valencians pren a Algemesí un caràcter processional.

Els tornejants: Destresa, mística i galanteria es donen cita a l’inici de la processó religiosa: Un patge, com un herald, obri la marxa amb pas ferm, potent i compassat pels tocs secs d’un timbal. Amb els braços estirats, manté horitzontalment una espasa a l’altura dels muscles. En l’altra mà, cobrint la punta, subjecta un escut en forma de cor. Tot seguit, els cavallers, en nombre de sis, realitzen dos tipus d’evolucions amb 11 variacions: Florets i Fuga. La indumentària, en teixit de plata, imita les antigues armadures medievals. S’acompanyen de varetes vribrátils a manera de llances.

Aquesta dansa dona pas a la representació dels personatges bíblics de l’Antic i Nou Testament, entre els quals destaquen: els patriarques, Noé, Abraham i Isaac, Jacob i els seus fills, Moisés, Josué, la Parreta de raïm simbolitzant la fertilitat de Canaan, els levites, l’Arca de l’Aliança, Saül, David i Salomó, els Profetes, Isaïes, Jeremies, Ezequiel i Daniel, les matrones i heroïnes, els quatre evangelistes i els 24 ancians de l’Apocalipsi.

Els dolçainers: Al bresol de la festa, va nàixer en 1974 la primera escola valenciana de dolçaina, una de les aportacions que des d’ací s’han fet a la resta dels valencians. Sense música ho hi festa i, en el cas d’Algemesí, no podriem platejar-mos la major part de les danses i els rituals sense el so de la dolçaina i el tabal. Son l’ànima de la dansa: els que marquen  els pasos, els que emocionen el muixeranguer, el ballador i la balladora; i el seu so és el fil invisible que uneix l’espectador i el participant en una comunió perfecta de sensacions  individuals i col.lectives.

El proper setembre, Algemesí, en nom de la tradició, eixirà de nou al carrer, en esta ocasió amb el títol de Patrimoni de la Humanitat. Però els algemesinencs tornarem a omplir els nostres carrers amb el mateix entusiasme, la mateixa fe, el mateix compromís i la mateixa responsabilitat amb la qual ens expressem any rere any. Perquè aquesta és la grandesa de la Festa, la que ens uneix, la que ens aporta la força invisible de la tradició.

Julio Blasco Nàcher. Director del Museu Valencià de la Festa

Article publicat al nº 368, corresponent a febrer de 2012. Ací pots fer-te amb un exemplar.