La revista degana en valencià

El nord del País Valencià en la novel·la actual

Josep Manuel San Abdón. Escriptor i crític literari

Els darrers mesos s’han publicat un bon grapat de novel·les que tenen el nord del País Valencià com a escenari de la seua acció. Començarem amb Pedres marcades (Ed. Bromera) de Joan Andrés Sorribes. La novel·la ens conta les peripècies que ha d’afrontar Pau Abril, un jove tècnic de patrimoni de la Conselleria de Cultura, que rep l’encàrrec de dirigir la restauració de l’ermita de Santa Llúcia a la ciutat de Morella. El descobriment del cadàver d’un frare assassinat en iniciar la restauració donarà a Pau Abril un munt de maldecaps que són la base de la trepidant trama de la novel·la. Qui era aquell frare? Per què estava enterrat en aquell lloc? Això caldrà esbrinar-ho.

Dimonis de la riera encesa (Onada Edicions) és la primera novel·la d’Enric Anyó. Situa l’acció en el Maestrat dels segles XVI i XVII, i ens presenta una època plena de foscors i misteris, on la superstició i la religiositat sovint es confonen, i això dóna lloc a creences, pors i recances, on els mals de cos i esperit es materialitzen com a espectres o dimonis.

Martí Domínguez, amb La sega (Ed. Proa), ens transporta a les muntanyes del Maestrat interior, on en la segona meitat dels anys 40 i principis dels 50 del segle passat es va desenvolupar una autèntica guerra entre els maquis i la Guàrdia Civil, al mig de la qual es van trobar els habitants dels masos de la zona que en van patir les conseqüències. Mitjançant els records d’un xiquet es reconstrueix un temps d’extraordinària crueltat que havia estat recobert de silenci.

Màxima discreció (Edicions Saldonar) de Vicent Sanz Arnau és una novel·la que treballa la memòria col·lectiva i utilitza el gènere negre com a mitjà per a apropar-se d’una forma amena, didàctica i entretinguda. L’acció està situada entre el nord del País Valencià i el sud de Catalunya, i recrea uns ambients de la postguerra a través d’un detectiu que sap moure’s molt bé entre la mentida oficial i la clandestinitat.

Josep Usó, amb L’any de l’herba sana (Onada Edicions) situa l’acció en un poble que ha volgut anònim, situat a l’interior de la comarca de la Plana de Castelló. Una localitat menuda, habitada per gent senzilla, humil, insignificant, i ens conta com l’avarícia, la concupiscència i la revenja personal d’uns fan que, aprofitant el clima de sospita i terror generalitzat de les clavegueres del nou règim, es cree una espiral malèvola que acabarà en un doble assassinat.

Vicent Usó situa Les veus i la boira (Ed. Bromera) en diversos llocs, però destaca sobretot les illes Columbretes. Un espai d’una gran bellesa però que, per a aquell que hi ha viscut una llarga temporada, fou una vertadera presó. La novel·la ens descobreix el món mariner valencià i ens parla d’un temps, els darrers setanta anys del segle XX, el producte del qual és la societat valenciana actual.

Un tret comú a quasi totes aquestes novel·les és recrear la memòria històrica d’un territori que ha guardat molts anys de silenci, i que ara un grup d’escriptors de la zona s’ha encarregat de situar en el mapa de la literatura contemporània.

Article publicat al nº 413, corresponent a març de 2016. Ací pots fer-te amb un exemplar