Fer-ho fàcil, fer-ho bé!

Lola Alfonso Noguerón. Cap de Documentació RTVV –CulturArts (en funcions)

En el procés que està fent-se per tornar a obrir la Radiotelevisió Valenciana hi ha moltes forces confluint, persones implicades de cor i de cap, la majoria amb moltes ganes de fer possible la tornada d’un mitjà de comunicació públic i en valencià. També he vist interessos contraposats. Tot això explica per què fer la nova empresa televisiva i ordenar l’espai audiovisual és tan complicat. La solució per a desfer el destrossa i ruïna provocada pel Sr. Alberto Fabra i el seu Consell quan van decidir el tancament sembla laboriosa en temps i forma, per això ha estat impossible complir la paraula de reobrir RTVV en 2015 de Ximo Puig. Hui el Molt Honorable President de la Generalitat Valenciana, qui va vindre a la porta de la RTVV en liquidació el dia vint de maig del 2015 durant la campanya electoral, i personalitats polítiques compromeses amb RTVV abans de guanyar les eleccions autonòmiques tenen aquest repte i encara que s’està treballant interessos enfrontats lluiten per guanyar però no es farà bé sense pacte amb els extreballadors.

A l’edifici que va ser el Centre de producció de programes de Burjassot de RTVV treballem en total trenta persones que va quedar acordat i manifest a l’Acta d’Acord del final de l’ERO de RTVV: set de la xarxa de repetidors i vint-i-tres de documentació compartint edifici amb el personal de seguretat, manteniment i els tres membres del Consell Liquidador. He estat la responsable de l’arxiu en diferents etapes. Ara i des de juny del 2014 sóc la cap de documentació en funcions, que hauré de ser cessada o ratificada però en aquests moments de la meua vida laboral no és un tema que em preocupe, amb tot el que s’ha viscut, perquè m’ocupa més la digitalització de les imatges, la implementació d’informació a les bases de dades, la seua migració, les metadades dels nous o vells sistemes, etc. Temes molt més importants i que s’hauria d’estar treballant amb el model de televisió aclarit i una direcció amb voluntat política per a resoldre la situació amb els extreballadors. Però això és altra cançó, perquè no ha passat.

Els treballadors de Canal 9, Ràdio 9, Radiotelevisió Valenciana som un col·lectiu al qual sistemàticament se li ha responsabilitat dels mals que tenia aquesta empresa. És cert que són necessaris els col·laboradors per arribar al punt d’infàmia i ignomínia que es va arribar en aquesta empresa, però criminalitzar els treballadors, com s’ha fet, no és just ni honrat. Perquè és mentida que molts es quedaven a casa i cobraven sense treballar, és mentida que ací tothom furtara, és mentida que tothom era enxufat… Hem hagut d’escoltar massa brutícia amb un sentiment de vergonya.  Com a treballadora he sentit fàstic de tot el que he llegit a la premsa, sabent que alguns articles estaven més que interessats, i en altres ocasions, m’ha quedat  bocabadada de descobrir la misèria més absoluta d’alguns directius. La mateixa vergonya que una persona honesta i valenciana sent quan es parla de que els valencians som tots uns corruptes. No és cert. El poble valencià no es mereix a tant de deshonrat com ha estat al govern valencià del Partit Popular, ni els treballadors d’aquestes empreses mereixen tant malvolença, moltes vegades interessada.

Una Radiotelevisió necessita de professionals formats, amb experiència, amb il·lusions per engegar un projecte de mitjà de comunicació audiovisual. No m’agrada el victimisme, es treballa de valent amb les eines que es tenen que són més que obsoletes i amb un personal de documentació excepcional amb el que compartisc el dia a dia. Vull retrobar als millors professionals que han treballat a RTVV. Ells i elles són experts, saben de realització, de redacció, de muntatge, són especialistes en lleis audiovisuals, d’informàtica, en emissions, en comunicació, etc. Clar que cal obrir a nous i joves professionals, només faltaria! però no estaria bé desfer-se del bagatge dels que saben com funciona una televisió. Mai el Comité d’Empresa de RTVV SAU va proposar reincorporar el total de la plantilla, mai.

Fa anys van viure la transformació de la televisió analògica a digital. En aquell moment Josep Cobarsi Morales acabava de publicar a la Revista IF, número 45 p. 27-28 (2006) algunes idees que ens van servir. El grup de treball de RTVV i Canal 9 idigital@rtvv.es van fer la transformació tecnològica en calent. Érem un grup interdisciplinari i amb les idees clares, sense protagonistes sinó amb professionals tots arrimant el muscle per tirar endavant un projecte costos en recursos però que ens portava cap al futur, amb uns directius que donaven suport a la transformació tecnològica. Aquest privilegi de treballar amb tècnics i caps de diferents àrees per aconseguir un sistema fluid, va ser possible perquè es van implicar especialistes que, cadascú, sabia de la seua matèria: informàtica, enginyeria, realització, operació d’equips, documentació, redacció. Les premisses per evitar un desastre continuen vigents:

1- Efecte de «Gato Pardo». Cal evitar «tot va a canviar» perquè tot segueix igual.

2- El que no comença bé, no pot acabar bé. Diferències de llenguatge, conflicte d’interessos.

3- «Pedir peras al olmo». Els problemes d’organització, si hi hagueren, cal resoldre’ls ràpidament a nivell directiu perquè si l’equip no és consistent, els entrebancs seran dins i no és podrà fer un bon treball.

4- «Lavarse la manos» Fer un seguiment i coordinació amb qui externament col·laboren amb el projecte. Encara que siga un projecte fet per empreses del sector, s’ha de participar en la pressa de decisions.

5- Implementació: «Aqui te pillo, aquí te mato», sense propòsits a revisar ni proves pilots abans de l’explotació definitiva i posada en marxa. Per tant, caldrà saber ben bé els objectius, recursos i calendari.

Els meus col·legues de redacció són els més visibles en una televisió i ràdio però hi ha més col·lectius: enginyers, juristes, informàtics, maquillatge, economistes, lingüistes, personal de vestuari, els càmeres, seguretat, operadors d’equips, grafistes, especialistes en decorats, maquillatge, il·luminadors, tècnics de so, personal de comunicació i web, neteja, perruqueria, i per descomptat documentalistes, els professionals que organitzem i gestionem els continguts i sistematitzem la informació que es genera caòticament.

No és fàcil desfer el mal quan és molt gran i molt fondo, i menys encara a uns moments de ruïna econòmica. Un model de televisió humil però robusta, poques hores però de qualitat, perquè la qualitat té un preu. Cal aprofitant el coneixement dels que ja saben i dels nous professionals, fer equip per posar en marxa la nova radio-televisió valenciana.

Hi ha un edifici  buit, fosc, parat al 29 de novembre del 2013. Un fons documental magnífic amb milers de dades que caldrà migrar als nous sistemes per continuar explotant-ho i planificar amb seny el seu accés.

Obrir noves empreses audiovisuals i plataformes amb professionals amb formació i experiència dirigits per professionals. I  polítics valents perquè és una responsabilitat política: polítics irresponsables del Partit Popular la van tancar i  ha de ser la voluntat política dels que estan ara a les institucions i govern, els responsables de solucionar-ho. Fer-ho bé, fer-ho fàcil, fer-ho per a tots i per a totes. No s’ha de caure a les mateixes errades i són moltes les forces treballant per un be comú.