La revista

Un poc d’història…

Saó és la revista degana de la premsa en valencià, el primer número va eixir en juliol de 1976, s’edita amb periodicitat mensual i l’any 2011 ha complit 35 anys.

Saó és la publicació periòdica en valencià de més durada de tota la premsa sorgida des del segle XIX fins l’actualitat. La singularitat de Saó rau en què és una revista fundada i impulsada per sectors progressistes de l’Església valenciana, fermament compromesos amb el valencianisme cultural, la normalització lingüística i social de la llengua i les premisses renovadores del Concili Vaticà II basades en el diàleg de l’Església amb la cultura, la política i la societat.

Saó és una revista d’informació general, d’anàlisi i reflexió, especialitzada en temàtica valenciana.

La revista constitueix una viva crònica de la societat valenciana girant a l’entorn de dues temàtiques, la societat i l’església; el que la converteix en una eina bàsica per conèixer l’estat d’opinió del País Valencià.

L’estructura actual de la Revista Saó comprèn diversos apartats, com són: l’editorial, seccions fixes escrites per col·laboradors fixos, l’entrevista, el quadern, dedicat a un tema monogràfic cada mes, societat, art i cultura i llibres.

Els promotors de Saó foren Josep Antoni Comes, Josep Maria Soriano Bessó, Josep Alba Alba, Vicent Alminyana, Guillem Badenes, Josep Fornés, Hilari Gramatge, Raimon Gascó, Marcial Martínez i Sebastià Velasco. El primer consell de redacció de la revista estava compost per Vicent Cardona, Antonio Díaz Tortajada, Jesús Marqués, Ernest Nabàs i Emili Tortosa. Saó ha tingut quatre directors al llarg de la seua història:

• Josep Antoni Comes Ballester. Juliol de 1976 fins a novembre de 1987.

• Emili J. Marín Soriano. Desembre de 1987 fins a desembre de 1994.

• Vicent Cardona Puig. Gener de 1995 fins a l’octubre de 1998.

• Emili J. Marín Soriano. Novembre de 1998 fins a desembre de 2009.

• Vicent Boscà Perelló. Director des de gener de 2010. És el primer seglar que ocupa la direcció de la revista.

En Saó han col·laborat o col·laboren actualment intel·lectuals, professors, escriptors i periodistes compromesos amb el fet diferencial valencià. En la llarga llista figuren Joan Francesc Mira, Andreu Alfaro, Ricard Avellan, Lluís Alpera, Ricard Blasco, Gonçal Castelló, Joan Fuster, Vicent Ventura, Vicent Rosselló, Manuel Sanchis Guarner, Enric Valor, Carme Miquel, Rafael Lluís Ninyoles, Ernest Lluch, Rafael Esteve-Casanova, Josep Giner, Josep Vicent Marqués, Vicent Miquel i Diego, Trinitat Simó, Vicent Soler, Ricard Pérez Casado, Xavier Ribera, Rodolf Sirera, Víctor Fuentes, Josep Franco, Manuel S. Jardí, Josep Torrent, Rosa Solbes, Emília Bolinches, Antoni Ariño, Pedro Ruiz, Vicent Álvarez, Germà Colom, Ernest Garcia, Toni Mollà, Emèrit Bono, Emili Piera, Josep Piera, Francesc Pérez Moragon, Rafael Xambó, Josep Torrent, Adolf Beltran, Jesús Huguet, Josep Guia, Antoni Ferrando, Vicent Garcés, Vicent Pitarch, Antoni Furió, Albert G. Hauf, Avel·lí Flors i Martí Domínguez, entre molts altres.

És el suplement central de la revista creat en 1987. En ell diversos especialistes aborden un tema concret. Els continguts del “Quadern” són fonamentalment de temàtica cultural, política, econòmica i social del País Valencià i el món, així com temes d’Església i religió. Des de 1987 ençà s’han editat més de 250 quaderns.

Saó inicià en 1989 l’edició de números monogràfics dedicats a personatges i temes valencians. Aquests monogràfics s’editen amb una numeració independent de la revista però conservant la capçalera Saó. El primer monogràfic va aparèixer sota el títol Tirant lo Blanc. Des d’aleshores ençà s’han editat més de 50 monogràfics, estudiant temes, com ara Els Borja, Lluís Vives, Els Furs, El Modernisme al País Valencià, Constantí Llombart, La Festa d’Elx, Els mossàrabs valencians, Sant Vicent Ferrer, Els espais naturals del País Valencià, Lluís Alcanyís, Blasco Ibáñez, El Patriarca, La Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, Josep Espasa, La impremta valenciana i molts altres.

L’any 1979 Saó va crear el Premi Josep Espasa de temàtica religiosa i el Premi Ramon Muntaner de temàtica sobre qüestions nacionals i el Premi Cristòfor Aguado a la Solidaritat. Aquests premis tenien una dotació econòmica i la publicació dels treballs en la revista.

A partir de 1990 aquests premis reberen un impuls mitjançant la Festa de Saó, la qual consisteix en la celebració d’un sopar cultural on es lliuren aquests premis alhora que es ret homenatge a un personatge destacat de la cultura catalana. La convocatòria de la festa ve anunciada amb l’edició d’un quadre-cartell elaborat per destacats artistes plàstics del País Valencià.