La revista degana en valencià

El valencianisme ja està en marxa

Amadeu Mezquida. Politòleg

Ja fa quasi un any que van ser les eleccions locals i autonòmiques al País Valencià. En este temps s’han fet moltes coses, però hom diria que hi ha impaciència entre determinades persones per veure materialitzats certs canvis polítics. Alguns d’estos canvis són reivindicacions històriques, d’altres són urgències que han sorgit en els darrers anys de desgovern de la dreta.

És la primera vegada que el valencianisme polític, de la mà de Compromís, ha arribat a assolir quotes de representació suficients com per a formar part del Govern valencià. És la primera vegada, doncs, que el valencianisme polític governa, tot i que ho fa, tant en la Generalitat com en la resta d’institucions, en companyia de, com a mínim, el Partit Socialista i, en alguns casos, en quadripartits o pentapartits: acords nascuts moltes voltes de la necessitat de fer fora els saquejadors de les arques públiques.

Quan trobe algú que reclama més agilitat en les polítiques, que demana l’obertura immediata de RTVV, el requisit lingüístic en la funció pública per a demà de matí o la immersió lingüística en l’ensenyament per al següent curs, em ve sempre al cap aquell lema de la CUP: «Ho volem tot».

Jo també ho vull tot. Sobretot, el que vull és que no siguem una minoria els qui ho volem. Potser la tasca més important que té el valencianisme polític en estos quatre anys és eixamplar la seua base social. Guanyar la complicitat del poble. Fer que cada vegada més valencians i valencianes entenguen i compartisquen eixos canvis necessaris que hi ha pendents. I això no és fàcil ni ràpid.

Estos quatre anys haurien de servir per consolidar i créixer, per aconseguir que en la següent legislatura el valencianisme siga encara més present en el govern, sense socis més forts que el condicionen i tindre així més capacitat per impulsar les polítiques necessàries per al nostre país.

De vegades, eixe «voler-ho tot i voler-ho ja» sembla amagar la por, la creença que el moment que vivim és un estel fugaç que durarà sols un instant. Quatre anys, sols quatre anys per canviar-ho tot, quin estrés!

Crec que eixe pensament l’hem de desterrar. Que el valencianisme és útil per al poble valencià, ho estem demostrant. Ens cal més confiança en nosaltres mateixos. Ens cal tindre la convicció que hem vingut per quedar-nos. Ens cal la calma i la paciència, la visió a llarg termini, per entendre que el canvi fonamental, el més important de tots ells, és aquell que ha de donar-se en el subconscient dels nostres conciutadans, eixe que costa de pair, de digerir, però que quan es dóna és irreversible… és imparable.

El lema de la CUP va tindre molt d’èxit. Des de l’òptica del màrqueting polític va ser un missatge molt potent, amb un impacte gran en l’electorat. No obstant això, en la següent contesa electoral la CUP no va repetir i el va canviar per «Anem lents perquè anem lluny».

Este últim no va emocionar com l’anterior, no es va fer viral a les xarxes en la mateixa mesura, però a mi, personalment, em sembla un eslògan més adequat a la realitat. Efectivament, ningú va dir que seria fàcil, ningú va dir que seria ràpid. Jo ho vull tot, sí, i per això ho vull sense presses, sense passes en fals, no vull un esprint inicial que desemboque d’ací quatre anys en una nova majoria de la dreta espanyolista que ho revertisca tot. No ens ho podem permetre. No ens ho perdonarien.

El moment és històric, l’oportunitat irrepetible. Tenim un país per construir, la confiança d’un poble per guanyar. El valencianisme ja està en marxa, anem amb pas ferm i segur, sí, per això anem lents: per arribar lluny.

Article publicat al nº 415, corresponent a maig de 2016. Ací pots fer-te amb un exemplar

Imatge de Vicent Girbés