‘Vita brevis, ars longa’

Fernando Sapiña. Professor de Química a la Universitat de València, investigador i divulgador

Les relacions entre l’art i literatura amb la ciència i la tecnologia són antigues. Xavier Duran les va abordar als seus llibres L’artista en el laboratori (Bromera, 2007) i La ciència en la literatura (Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2015). Al món anglosaxó, Martin Kemp va publicar des de 1997 una columna setmanal a Nature en la qual explorava les relacions entre les arts visuals i la ciència, i que van recollir-se al llibre Visualizations (Oxford University Press, 2000). En ell parla, entre altres, de l’ús de les regles òptiques per part de l’artista renaixentista Piero della Francesca al segle XV. També comenta com Jan Vermeer, al segle XVII, possiblement va emprar una càmera obscura millorada amb l’ús de lents: al cap i la fi, era amic ni més ni menys que d’Antonie van Leeuwenhoek, l’inventor del microscopi: mentre que l’un observava els humans, l’altre feia visible allò molt menut…

Fa uns 50 anys, a París, un grup d’artistes, científics i enginyers que treballaven en la frontera entre aquestes àrees varen concloure que no hi havia cap revista en què presentar els treballs que estaven desenvolupant. Frank Malina, pioner de l’enginyeria aeronàutica i artista cinètic, va convéncer el responsable de l’editorial científica Pergamon Press perquè publicara una revista per poder presentar treballs d’art/ciència/tecnologia.  En 1968  es va publicar el primer número de Leonardo i, des d’aquell moment, milers d’artistes, investigadors i estudiosos que han treballat en aquesta interfase han escrit en les seues pàgines. La revista sempre ha estat a l’avantguarda, arreplegant les primeres experiències dels artistes amb el vídeo, els ordinadors, els robots o la intel·ligència artificial.

Després de la mort de Frank Malina el 1981, el seu fill Roger Malina, un astrofísic especialitzat en instrumentació espacial, va recollir el testimoni del seu pare i impulsà la creació de l’organització sense ànim de lucre Leonardo/The International Society for the Arts, Sciences and Technology (Leonardo/ISAST), que publica la revista des d’eixe moment en l’editorial del MIT. En 1991 es va publicar el primer número de Leonardo Music Journal, per documentar les idees de compositors, músics, artistes del so i constructors d’instruments. I, amb l’editorial del MIT, publiquen la sèrie de llibres «Leonardo», escrits per artistes, científics, investigadors i acadèmics que presenten discursos innovadors sobre la convergència de l’art, la ciència i la tecnologia.

El 8 de setembre, en l’acte d’obertura del curs de la Universitat Politècnica de València, Roger Malina va ser investit Doctor Honoris Causa en Art i Ciència a proposta de la Facultat de Belles Arts, amb el suport del Departament de Matemàtica Aplicada. Roger ha mantingut un contacte continu amb Laboluz, el grup impulsat en 1990 per José María Yturralde. A la vesprada, a l’Espai Plutón.cc, hi va haver una trobada d’artistes, científics i docents per acompanyar el nou doctor: un grup d’híbrids, d’amfibis, de nòmades, que són els termes que empra Roger per a referir-se a les persones que transiten els camins de la interdisciplinarietat, una ruta que recolza en altres llocs (pense en el Center of Art, Science & Technology del MIT) i menyspreada, excepte per accions puntuals, al nostre entorn…

Article publicat al nº419 (octubre 2016). Ací pots fer-te amb un exemplar